" DONA I ART o la dansa de Lilâ " de Teresa Costa-Gramunt
" El de la maternitat és un tema estranyament rar en el món de l'art. Llevat d'algunes imatges medievals i renaixentistes de la Verge Maria, e què apareix prenys de Jesus el Messies, fora d'aquest àmbit religiós ( amb la maternitat elevada a categoria divina) no és habitual trobar dones embarassades ni en la pintura ni en l'escultura. El nostre ha estat fins ara un món miso-gim que ha considerat la dona com un ésser objectual i subaltern. I aquesta florida, aquest aspecte triomfal i solar del cos femení, ha hagut d'amagar-se, vergonyant, sota els plecs d'amples vestits. Només als museus les figures d'argila o de marbre d'antigues deeses dels temps matriarcals llueixen l'esplendor dels seus ventres generosos.
L'àmbit de la creació literària tampoc no ha estat gaire pròdig amb una època de la vida femenina en què el seu cos i la seva psique pateixen una monumental transformació. En l'esfera de la prosa catalana, Carme Riera va narrar en Temps d'espera l'embaràs de la seva filla. ... Maria -Mercè Marçal havia escrit el poemari La germana, l'estrangera, dedicat a la seva filla. En casarse el meu fill, vaig escriure... La dansa dels orígens, ... poemes de la fecundació,l'embaràs i el naixement. Rosa Fabregat ... poemes al tema de la fecundació en Cant dels orígens. Excepcional resulta Ambre proper,poemari que Antonio Garcia Lorente ha dedicat al procés de gestació i naixement de la seva filla.
Amb aquest present, però migrada genealogia textual dedicada a la maternitat, va trobar-se la pintora càntabra Violeta L.Valdor quan va decidir que volia treballar plàsticament el cos de la dona embarassada. V.L.V. volia acompanyar les seves pintures i dibuixos amb textos que reflectissin literàriament l'experiència. V. sempre ha sentit atracció pel llenguatge del cos humà, però des de fa uns deu anys s'ha decantat per treballar sobre el cos de la dona en estat de bona esperança.
Aquesta "invisibilitat estètica" del cos prenys, com V. descriu aquest fenomen d'ocultació, té origen en la " mala mirada " masculina sobre el cos femení en estat de gestació. A aquestes alçades de la Història no cal amagar que aquesta rotunditat del cos ha generat, i genera encara, un llastimós sentiment d'enveja que s'ha traduït en actituds culturals de menyspreu.
....
Dues mostres d'aquest valuós i valent treball artístic de V.L.V. amb dones embarassades com a motiu d'inspiració i testimoniatge de fecunditat es poden veure simultàniament a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona i al Museu de la Marina de Vilassar de Mar: dones amb aquell ventre rotund que preludia la joia del fill: la continuïtat de la vida humana sobre la Terra. "
En : DONA I ART o la dansa de Lilâ. pag.41
"La Maternitat en l'art" ( Violeta.L.Valdor ) Teresa Costa-Gramunt .- Graduada en disseny gràfic, especialitzada en ex-libris. Fundadora de l' Associació Catalana d'Exlibristes ( 1989), presidenta de l'Associació Dones Artistes Som 7. Desde 1990 s'ha dedicat a la creació literaria, ha publicat una treintena de llibres entre assaigs, narracions, poemes i prosa poètica. Col.labora al Diari de Vilanova, a L'Eco de Sitges, a El 3 de Vuit a Vilanovadigital.
Autora del blog literari El vel d'Harmonia ( El velo de Armonía )
http://elveldharmonia.blogspot.com
Editado por .- Cossetània Edicions
L'àmbit de la creació literària tampoc no ha estat gaire pròdig amb una època de la vida femenina en què el seu cos i la seva psique pateixen una monumental transformació. En l'esfera de la prosa catalana, Carme Riera va narrar en Temps d'espera l'embaràs de la seva filla. ... Maria -Mercè Marçal havia escrit el poemari La germana, l'estrangera, dedicat a la seva filla. En casarse el meu fill, vaig escriure... La dansa dels orígens, ... poemes de la fecundació,l'embaràs i el naixement. Rosa Fabregat ... poemes al tema de la fecundació en Cant dels orígens. Excepcional resulta Ambre proper,poemari que Antonio Garcia Lorente ha dedicat al procés de gestació i naixement de la seva filla.
Amb aquest present, però migrada genealogia textual dedicada a la maternitat, va trobar-se la pintora càntabra Violeta L.Valdor quan va decidir que volia treballar plàsticament el cos de la dona embarassada. V.L.V. volia acompanyar les seves pintures i dibuixos amb textos que reflectissin literàriament l'experiència. V. sempre ha sentit atracció pel llenguatge del cos humà, però des de fa uns deu anys s'ha decantat per treballar sobre el cos de la dona en estat de bona esperança.
Aquesta "invisibilitat estètica" del cos prenys, com V. descriu aquest fenomen d'ocultació, té origen en la " mala mirada " masculina sobre el cos femení en estat de gestació. A aquestes alçades de la Història no cal amagar que aquesta rotunditat del cos ha generat, i genera encara, un llastimós sentiment d'enveja que s'ha traduït en actituds culturals de menyspreu.
....
Dues mostres d'aquest valuós i valent treball artístic de V.L.V. amb dones embarassades com a motiu d'inspiració i testimoniatge de fecunditat es poden veure simultàniament a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona i al Museu de la Marina de Vilassar de Mar: dones amb aquell ventre rotund que preludia la joia del fill: la continuïtat de la vida humana sobre la Terra. "
En : DONA I ART o la dansa de Lilâ. pag.41
"La Maternitat en l'art" ( Violeta.L.Valdor ) Teresa Costa-Gramunt .- Graduada en disseny gràfic, especialitzada en ex-libris. Fundadora de l' Associació Catalana d'Exlibristes ( 1989), presidenta de l'Associació Dones Artistes Som 7. Desde 1990 s'ha dedicat a la creació literaria, ha publicat una treintena de llibres entre assaigs, narracions, poemes i prosa poètica. Col.labora al Diari de Vilanova, a L'Eco de Sitges, a El 3 de Vuit a Vilanovadigital.
Autora del blog literari El vel d'Harmonia ( El velo de Armonía )
http://elveldharmonia.blogspot.com
Editado por .- Cossetània Edicions
L´ECO de SITGES
Per Rubén Adrián Valenzuela
L'ECO de Sitges. Fundat el 1886
Any CXXI.
Sitges, 30 setembre 2011
" ESTRELLAS BAJO EL DE CANTABRIA " de Vera Cruz Fernández de la Reguera
Presentación del libro "Estrellas Bajo el Cielo de Cantabria", que completa la trilogía compuesta por: " Versos, Colores, Sabores" (2004), "Cinco Sentidos para cuatro Estaciones"(2009).
Patrocinados por la consejería de cultura, turismo y deporte del gobierno de cantabria.
- Idea, concepción y edición de Vera Fernandez de la Reguera para unir pintura, poesía y recetas de cocina en torno a las cuatro estaciones, constelaciones y estrellas.
- Ilustraciones de las pintoras: Laura Ibañez, Ruth Morán, Yolanda Novoa, Julia Orallo, Carmen Palomero, Mª Jose Pardo, Machún Quevedo, Gus San Juan, Violeta l. Valdor.
- poemas de las escritoras: Marián Barcena, Amparo Bernal, Rosario Gorostegui,
Marina Guruchaga.
- Recetas de los restaurantes con una estrella michelin: Cenador de Amos, El Serbal,
Los Avellanos, Nuevo Molino.
Patrocinados por la consejería de cultura, turismo y deporte del gobierno de cantabria.
- Idea, concepción y edición de Vera Fernandez de la Reguera para unir pintura, poesía y recetas de cocina en torno a las cuatro estaciones, constelaciones y estrellas.
- Ilustraciones de las pintoras: Laura Ibañez, Ruth Morán, Yolanda Novoa, Julia Orallo, Carmen Palomero, Mª Jose Pardo, Machún Quevedo, Gus San Juan, Violeta l. Valdor.
- poemas de las escritoras: Marián Barcena, Amparo Bernal, Rosario Gorostegui,
Marina Guruchaga.
- Recetas de los restaurantes con una estrella michelin: Cenador de Amos, El Serbal,
Los Avellanos, Nuevo Molino.
" MI ARTURUS "
Técnica: Mixta
Fecha: 2010
Medidas: 29,7 x 42 cm.
Invierno. Pag. 172. "Estrellas bajo el cielo de Cantabria".
Arturus, gigante estrella naranja de la constelación Boötes.
Mi arturus: la neuróloga Rita Levi Montalcini. Premio Nobel de medicina en 1986.
" MI VEGA "
Técnica: Mixta sobre papel
Fecha: 2010
Medidas: 30 x 42 cm.
Verano. Pag. 72. "Estrellas bajo el cielo de Cantabria".
Vega, luminosa estrella azulada de la constelación Lyra.
Mi vega: eEisabeth Eindenbenz, creadora con 26 años de la maternidad de Elna, para embarazadas del campo de concentración de argelès (francia), donde nacieron 597 españoles entre 1939 y 1944.
Publicació de la Comissió Sociocultural de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Número 2. Hivern 2007
